Això eren dos homes molt i molt importants, que finalment es van trobar per fer cim; després que els xerpes haguessin buscat melics i lligams impossibles a les agendes filosòfiques d'ambdos per fer-los coincidir una estoneta.
L'estoneta, es va allargar dues hores i escaig. Però ja quan es van trobar a la tartera, es xerpes no en van fer bon diagnòstic; perque tot i que un manava una mica però l'altre pensava que manava més, aquest no el va rebre com calia i ja es va saltar el protocol d'entrada:
- Au guapo, ves pujant l'escaleta solet que jo no bajo a recibir independentistas.
- No m'afaitaras; res em ve de nou.
- Bueno, pues nada. Vamos…- va dir el que manava més, que volia dir, vamos a pasar un poco el rato.
- I per això he vingut de tant lluny? - va dir l'altre, fent una mitja rialla de circumstàncies davant la premsa que cobria l'ascensió.
Perquè tothom sabia, que no fèien el mateix cim.
