1. Com es fa per no morir-se, una mica cada dia; i si és agost, no
palmar-la d’un tercer grau? Trucar al SEM un altre cop, ja fora abusar, no? Que no tenim la Sanitat per tirar coets...
2. Ser anònim, és un privilegi necessari, i molt útil, però certament
dificultós; de tota manera, estic content perquè crec possible fer l’esforç en
vida, que no cal esperar a ser un fantasma per comprovar-ne els avantatges.
3. Es llepava les ferides a tothora, sense adonar-se que a cada
llepada, s’enduia petits trossets de dermis. Fins que la va acabar tota, i va
ser un altre. L’home que havia estat, va esdevenir invisible; fos del tot. I ja
ningú el va reconèixer. Mai més.
4. Para! Para, amor meu!! I no em demanis més miracles; que Déu fa
temps que és al Museu, i he oblidat completament l’horari que fan.
5. Com és possible que m’estimis sempre, i quan em veus em rebis a
tothora amb aquesta alegria que no té res de postís? Ets real?
A vegades m’ho pregunto quan t’acarono; però el teu llom no enganya:
ets un gos, ets el meu gos.
6. Els amics són com els llibres: éssers pacients i silenciosos que
m’espien, baules que em recorden qui sóc o qui vaig ser, esperits provocadors
que m’ensenyen l’olor de lletres noves o històries de perill incert; aventurers
que em proposen un descens de vertigen per tarteres de misteri. Els amics són
com els llibres; un lloc, on sempre es pot tornar.
7. Acabo de sortir de l’INEM, he penjat aquest SOS a la cartellera.
Trobar un forat ha estat amarg, tant com deixar-lo allà penjat.
Ara ho intento a la xarxa:
“A la butxaca dreta hi tinc els màsters i un títol que em diu que sóc geògraf;
a l’esquerra, la llibreta de “la caixa”, buida, per culpa dels màsters- que em
diu que no sóc ningú. Estic confós, i si
no trobo aviat, el manual d’instruccions pels aturats, en tres minuts en faré
fum”.
